He estat llegint una relació de ponències que el President Pujol va donar a meitat dels anys 90 i que Edicions 62 va publicar amb el títol ‘Tot compromís comporta risc’ i en vull extreure algunes de les cites que més m’han impactat:
- “Un procés de construcció nacional només són bons si ho són per a les persones que componen la societat i la nació”. (10 anys després això és cert més que mai. O som capaços d’entendre com una major sobirania pot representar major qualitat de vida per la gent que viu a Catalunya o el nacionalisme pel nacionalisme no arribarà mai enlloc.)
- “El país necessita gent que practiqui l’esperit de servei amb sentit de risc i amb responsabilitat”. (És preocupant el reduït nombre de persones que veuen en Catalunya un eix de treball on desenvolupar aquest esperit de servei als altres. Tots anem massa a la nostra i necessitem de persones ben preparades disposades a treballar pel país com va fer el President Pujol).
- “Hem de guanyar en positiu”. (Considero rellevant construir un discurs i argumentari nacional clarament obert, modern i en positiu. Només en positiu aconseguirem guanyar-nos les complicitats de milers i milers de catalans actualment completament adormits).
- “L’únic que crea riquesa en un país es l’empresa”. (Hem de treballar per convertir Catalunya en un país d’emprenedors i empresaris. Ells són els que han de posar les bases del benestar econòmic al que volem aspirar en el futur.)
- “Creguem que podem fer un país que realment valgui la pena”. (Aquest és l’element motivador que ens ha de posar a tots a posar-nos les piles. El gran drama és que cap polític o líder actual sap dibuixar-nos aquest país que valgui la pena).
- “Hem de reintroduir aquesta alegria nova, aquesta alegria d’un ideal, aquesta alegria d’un objectiu.” (Ens hem d’enamorar de nou de Catalunya i visualitzar un futur que ens engresqui a tots).
- “No féssiu cas dels que diuen – que sempre hi són aquests – que el nacionalisme és una cosa carrinclona i passada de moda, o bé portadora de catàstrofes, o bé simplement inviable. Naturalment es refereixen al nostre nacionalisme, no al seu.” (En un món global com al que anem, voler ser part d’un territori – amb estat o sense – té més sentit que mai).
- “Catalunya és un país que en bona part s’ha de fer, ell mateix, des de baix.” (Ben cert. Però, com connectem amb l’apatia que genera el país i els seus polítics? Aquesta és la gran tasca que hem de fer en els propers 10 o 15 anys.)
- “Catalunya només pot reeixir si, sense abandonar la seva identitat, és capaç de ser, en tots els terrenys, un país modern i competitiu.(Aquest és l’horitzó amb el que hem de treballar. Ara que les fàbriques tanquen al nostre país per marxar a d’altres amb menors costos, hem de sobreeixir trobant un espai d’especialització i valor en un món tan globalitzat).
- “El nacionalisme català ha d’evitar la fractura social, però més encara ha d’evitar la fractura per raó d’origen de la població”. (La manera que tenim de ser molts catalans – tancats, catalanistes rancis o excloents – no ens portarà massa en lloc i hem de revisar com integrem espanyols i els nous immigrants que tot just acaben d’arribar al nostre país).
Molta feina per fer. Moltes idees i conceptes per ordenar i estudiar en més detall.
Llegint aquest tipus de llibre un se n’adona que quan increïble ha estat la figura d’en Jordi Pujol en la història del nacionalisme català i quin grau de visió i coneixement que té sobre milers de temes aquest personatge que ens haurem de proposar clonar-lo ben aviat.
